Els Sva-ters són un grup d’onze a tretze músics de la Vila d’ Alcàsser que ja porta uns quants anys donant guerra arreu dels escenaris valencians.
Al llarg de la seua trajectòria, han actuat arreu de tota la geografia valenciana, al Principat, a Madrid, Albacete, les illes Balears...

Han participat en festivals com:

Acampada Jove JERC, Arrels, Senglar Rock, Musica al carrer (Vila-seca),
Emmergenza (València), Woodstock (Benigànim), I Festival de Curts (Mallorca), Folkaserra (Serra), Primavera Taronja (Meliana).

La característica principal de la seua música i dels seus concerts és la festa, el bon humor i la potencia que despleguen d’alt de l’escenari, passant pel rock classic, ska, jazz, rumbes, salses, reggae, raga, fins als ritmes populars de la dolçaina, en definitiva, un mestisatge musical ballable i fester.
Una música que agrada i fa ballar a menuts, joves i no tan joves i que es vàlida tant per a les festes d’un poble, com per a un festival o un concert reivindicatiu.

Bona prova d’ açò són els premis que han guanyat des dels seus inicis:

o Guanyadors del I concurs Jercrock a l’acampada del Carrascar (2000).
o Guanyadors del IV concurs de de música en valencià del CVJ (2001).
o Guanyadors del concurs promocions 2002 de radio nova al millor grup del País Valencià.
o Guanyadors del 1er premi al millor grup del Club a la nostra marxa (2002).
o 2on lloc al festival internacional Emergenza al País Valencià. davant de 126 bandes (2004).
o Guanyadors per votació popular al millor grup de la VI fira de música al carrer de Vila-Seca (2005). Tornar a l'Index

"... Els sva-ters som una colla d’onze sanguangos d’Alcàsser (l’Horta Sud) que un bon dia, cansats de vore com Enrique Iglesias tenia totes les dones que volia i nosaltres no, decidírem fer-nos estrelles del rock, a vore si així ens desvirgàvem i de retruc recorríem món.

Com que som valencians, decidírem que cantaríem en la nostra llengua, el mundialment conegut com "apitxat". Dos guitarres, baix, trompetes, trombons, saxo, bateria, percussió i dos cantants dolçainers és la nostra formació i hem tocat a un munt de festivals, pobles i esdeveniments diversos com ara: l’Almadrava rock, Arbúcies, el Senglar Rock, el Carrascar, València, Castelló, Villarrobledo, Vila-real, Mallorca city, Rock a la Mar, Formentera, Mataró, Pego, Xàbia, Quatretonda, Alboraia, Cerdanyola del Vallés, Alcoi, Mequinensa, Ontinyent, Gandia, Mas del olmo, Cullera, Serra, Vinaròs……..

Ja des de les primeres actuacions, la connexió i el contacte amb el públic es va destapar com a nota característica dels nostres concerts, encara que quan s’acabava, la connexió es tallava..... Les Xicones es mostraven esquives i no volien passar al contacte carnal del qual, nosaltres estàvem tant necessitats.

Amb el temps, i després de guanyar diversos premis de bellesa, avans comentats.

Arribàrem a la conclusió que no eren els caretos, sinó la forta olor que desprenien els nostres cossos, la que feia fugir a les dones. Clar, tot el concert “pacací pa callà” “Liquidifum liquidifum” vinga el bot i el trago de cubata, les alforges sobaquils adquirien unes dimensions i una intensitat que feien venir “arcaes” al mateix "Barragán".

Així, resolguèrem el problema i poquet a poquet les Xicones començaren a estavellar el seu cap contra el sostre dels nostres cotxes i fou tanta la nostra alegria que decidírem gravar el primer Cd Sva, anomenat “A FOC”. Amb Vicent Sengermés (Cambra Rècords) com a tècnic de sò i amb el Tio Martí “El Regaor” com a guia espiritual i muso particular, “MARTÍ ERES EL MILLOR”.

Aconseguit el nostre objectiu de la desvirgació, i amb el “A FOC” arrasant en les llistes de vendes, els Sva-ters, perdèrem el Lusero del Alba i l’assumpte començà a desvariar, i les músiques començaren a copular entre elles com si no estigueren bé, i fins hi tot, el mateix Papa vingué a València a cridar-nos l’atenció: “que això era pitjor que Sodoma i Gomorra”…. Ska alçant-li la falda a la Rumba….Rock i Salsa vinga el 69…. Guaguancó, Reague, vals i Hip Hop fent el trenet…

Bo, una orgia musical frenètica que acabà per afectar la nostra idiosincràcia, ja de per sí estrambòtica i… Aleshores, llavors, "entonses", després de tres anys rascant-nos el melic, decidírem gravar "BERLANGASTYLE" el nostre últim treball, en el qual hem invertit moltes hores i en el que han col·laborat, entre molts altres, musics de la talla de Miquel Gil, David Pastor, Tamara Seisdedos o Kiko d’Operación Triunfo. Tornar a l'Index

A diferencia de Francisco que només val per a cantar “Himnos Regionales” en grans esdeveniments, la música Sva es caracteritza per la festa, el bon humor i la potència que despleguem a l’escenari i és tan popular i tan internacional (valga la contradicció), que igualment podem tocar en les festes d’un poble, en un festival, en un concert contra el “Musclo Zebrat” o per a la Falla del Mercat.

Nounats, xiquets, joves i majors, vingueu d’Alcantarilla o de Benimaurell, de Peñaranda de Bracamonte o d’Islamabad, tots gaudireu d’un concert Sva i tornareu cap al llit amb les cames esgotades i un somriure “da pam” a la cara. Perquè si l’arròs en perol es bo per a dinar, la música alegra l’existència i és precisament açò el que els Sva-ters intentem...""

----------------NO A LA GUERRA--------------------TXENOA A EUROVISIÓ----------------